SEGONS

Conill a la llebre


Conill a la llebre

La meva àvia Lluïsa anomenava així un plat que, amb petites variacions, es coneix normalment com a “conill amb xocolata”. Puc imaginar que, a la casa de Sarrià on ella treballava com a cuinera, preparaven la llebre d’una manera semblant. La recepta es devia adaptar a la carn molt més melosa i comuna del conill i, per aquest motiu, va acabar rebent un nom lleig i incongruent que, tot i això, vull mantenir en homenatge a la millor cuinera de la família.

Cost aproximat per ració: 2,04 €

Ingredients

  • 1 conill trossejat
  • 1 got de vi ranci o xerès
  • 300 g d’escalunyes o cebes del platillo
  • 1 pastanaga grossa
  • 1 fulla de llorer
  • 1 branqueta de farigola
  • Oli d’oliva extra verge, pebre negre, sal
  • 2 grans d’all
  • 10-12 ametlles torrades
  • 40 g de xocolata a la pedra
  • Julivert
  • 2 llesques de pa sec

Preparació

  1. Salem i empebrem els trossos de conill (reservant el fetge per la picada). Els rostim de totes bandes en una cassola amb oli, a foc viu.
  2. Pelem les escalunyes o cebetes. Tallem la pastanaga en rodanxes. Incorporem les verdures a la cassola.
  3. Quan agafin color, hi aboquem el vi ranci. Sacsegem alegrement i deixem que el vi s’evapori a la meitat.
  4. Afegim un got d’aigua a la cassola (o la quantitat que calgui per cobrir els trossos de conill), la fulla de llorer i la branca de farigola.
  5. Fem coure a foc baix i amb la cassola tapada durant 30-35 minuts, vigilant que la salsa no s’evapori completament. Hi afegim més aigua si és el cas.
  6. Mentrestant, prepararem la picada: fregim el pa, el fetge del conill i els grans d’all sencers.
  7. Els posem en un morter amb les ametlles, un bri de julivert i un pessic de sal. Hi afegim també la xocolata a trossos. Piquem ben fi. Deixatem la picada amb una cullerada del suc de cocció i l’aboquem a la cassola, escurant bé el morter.
  8. Remenem, tastem, rectifiquem de sal (si cal) i deixem coure 10 minuts més, perquè la salsa quedi ben lligada.

Variants

La carn de llebre, molt més dura que la de conill, requereix un marinat que la faci més tendra. En Josep Lladonosa recomana marinar també el conill, durant 24 hores, en una barreja de vi negre i xerès, amanida amb ceba, porro, farigola i altres condiments. Un altre suggeriment: proveu a fer la picada amb un grapadet de carquinyolis, en substitució del pa fregit, per donar al plat un toc una mica més dolç i anisat. Si servim el conill amb una bona quantitat d’arròs blanc, ja no ens caldrà menjar res més.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s