PLAT ÚNIC / PRIMERS

Gallopinto


Gallopinto

Quan el Jaime, el meu cunyat, va entrar en la nostra família, hi van entrar també uns plats i uns sabors que fins aleshores mai no havíem tastat. A Barcelona no hi havia colmados latinos, i nosaltres desconeixíem l’ús (i fins i tot l’aspecte) d’algunes hortalisses i fruites exòtiques que ara trobem a tots els supermercats. Malgrat tot, alguns d’aquests menjars es van incorporar ràpidament i amb naturalitat als nostres menús. El primer a fer-ho va ser el gallopinto, un plat molt nutritiu que combina els dos productes bàsics de què s’alimenten els nicaragüencs: arròs i frijoles. Com a bon plat popular, atipa i és barat. Però ben cuinat, amb els frijoles vermells i l’arròs un punt torradets, us asseguro que no té res a envejar a altres plats (suposadament) més refinats.

Cost aproximat per ració: 0,38 €

Ingredients

  • 400 g d’arròs de gra llarg
  • 300 g de frijoles de Nicaragua (vermells i petits) ja cuits
  • 100 ml de l’aigua de cocció
  • 1 ceba
  • 1/2 pebrot verd
  • Oli i sal

Preparació

  1. El gallopinto es prepara amb fesols ja cuits. Prèviament, doncs, els haurem deixat estovar durant 12 hores i els courem com qualsevol altre llegum, amb una olla exprés o convencional.
  2. En una cassola de cul gruixut, sofregim la ceba trinxada i una mica de pebrot verd. Hi afegim l’arròs i un volum doble d’aigua.
  3. Abaixem el foc fins al mínim. Amb la cassola ben tapada, deixem coure l’arròs 20 minuts, sense remenar-lo gens.
  4. Aboquem els frijoles en una paella amb oli i deixem que es fregeixin uns 5 minuts. Hi afegim una mica d’aigua de cocció.
  5. Finalment hi afegim l’arròs. El nom de gallopinto s’atribueix a la coloració del plat, que recorda la d’un gall amb plomes roges. Així doncs, barregem bé els ingredients fins aconseguir que tinguin aquest aspecte.

Variants

El gallopinto se serveix tradicionalment amb uns talls de plàtan mascle fregits, que podeu preparar tallant el plàtan en làmines fines (amb un pelador de patates, per exemple) i fregint-lo en oli vegetal fins que es comenci a torrar. Escoleu l’excés d’oli, saleu una mica, i cap al plat! Si no trobeu frijoles de Nicaragua, podeu substituir-los per uns de negres petits que venen a les botigues de latinos, o pels fesols vermells més grans que trobareu en qualsevol supermercat. Tot i que el resultat no és el mateix, dóna el pego.

Anuncis

3 thoughts on “Gallopinto

  1. A Costa Rica el gallopinto sempre s’acompanya amb Salsa Lizano. Una delícia. Aquest mític condiment és impossible de trovar a casa nostra malgrat la prol·liferació de “colmados latinos”. Alguna informació ?

  2. Hola, Sergi,
    La salsa Lizano ve a ser l’equivalent de la salsa Perrins o salsa Worcestershire (també coneguda com “salsa anglesa”), que pots trobar en qualsevol supermercat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s