Quina paradoxa: un plat d’aspecte tan català, amb un nom que no ho és gens (i per al qual no he trobat alternativa, tot i que el suggeriment “amanida per pebrots” reconec que em va fer certa gràcia). L’ensaladilla russa és, com Mozart, un clàssic que agrada a tothom i del qual també s’han fet interpretacions infames. La pitjor és la que se serveix en determinats bars “pintorescos” i que es remunta a la setmana anterior, amb la patata envidreïda i una crosta groguenca damunt de la maionesa. No cal que caigueu tan baix. Feu-la a casa i gaudiu d’aquest plat en la seva (humil) esplendor.

Cost aproximat per ració: 1,3 €

Ingredients

• 250 g de patates
• 150 g de mongeta tendra fina
• 3 pastanagues
• 150 g de pèsols (que poden ser congelats)
• 80 g d’olives verdes sense pinyol
• 100 g de tonyina
• 4 ous durs
• 1/2 pebrot vermell escalivat
• Maionesa

Preparació

1. Tallem les patates i les pastanagues a daus d’1 cm aprox. i la mongeta tendra, en 2 o 3 trossos.
2. Posem a bullir totes les verdures en aigua amb sal, per separat: no volem barrejar sabors ni temps de cocció diferents.
3. Quan estiguin al dente, les colem i les deixem refredar.
4. Partim les olives pel mig.
5. Barregem les verdures, les olives i la tonyina amb una bona quantitat de maionesa.
6. Partim els ous durs pel mig. Engrunem els rovells i tallem les clares a llesques estretes, sense que se’ns trenquin.
7. Posem l’ensaladilla en una plata, la cobrim amb el rovell esmicolat i decorem amb unes tires de pebrot escalivat per sobre i la clara d’ou tot voltant.

Variants

A gust dels comensals, podríeu afegir blat de moro, cranc, tàperes o cogombres en vinagre, així com la resta de pebrot escalivat que hem fet servir per decorar el plat. També podríeu cobrir l’ensaladilla amb unes quantes anxoves.