Quina paradoxa: un plat d’aspecte tan català, amb un nom que no ho és gens (i per al qual no he trobat alternativa, tot i que el suggeriment “amanida per pebrots” reconec que em va fer certa gràcia). L’ensaladilla russa és, com Mozart, un clàssic que agrada a tothom i del qual també s’han fet interpretacions infames. La pitjor és la que se serveix en determinats bars “pintorescos” i que es remunta a la setmana anterior, amb la patata envidreïda i una crosta groguenca damunt de la maionesa. No cal que caigueu tan baix. Feu-la a casa i gaudiu d’aquest plat en la seva (humil) esplendor.
Cost aproximat per ració: 1,3 €
Ingredients
- 250 g de patates
- 150 g de mongeta tendra fina
- 3 pastanagues
- 150 g de pèsols (que poden ser congelats)
- 80 g d’olives verdes sense pinyol
- 100 g de tonyina
- 4 ous durs
- 1/2 pebrot vermell escalivat
- Maionesa
Preparació
- Tallem les patates i les pastanagues a daus d’1 cm aprox. i la mongeta tendra, en 2 o 3 trossos.
- Posem a bullir totes les verdures en aigua amb sal, per separat: no volem barrejar sabors ni temps de cocció diferents.
- Quan estiguin al dente, les colem i les deixem refredar.
- Partim les olives pel mig.
- Barregem les verdures, les olives i la tonyina amb una bona quantitat de maionesa.
- Partim els ous durs pel mig. Engrunem els rovells i tallem les clares a llesques estretes, sense que se’ns trenquin.
- Posem l’ensaladilla en una plata, la cobrim amb el rovell esmicolat i decorem amb unes tires de pebrot escalivat per sobre i la clara d’ou tot voltant.
Variants
A gust dels comensals, podríeu afegir blat de moro, cranc, tàperes o cogombres en vinagre, així com la resta de pebrot escalivat que hem fet servir per decorar el plat. També podríeu cobrir l’ensaladilla amb unes quantes anxoves.
Aquests quatre trossos de pebrot escalibat semblen les quatre barres … Simple casualitat?
Feliç Diada!
Això del pebrot va ser casualitat, francament. El fet que ho publiqui avui, ja no;-)
Bona Diada, Lluís!
Reblogged this on Celler-Adocse.