PLAT ÚNIC / PRIMERS

Mongetes amb cloïsses


Mongetes amb cloïsses

Una de les preguntes del qüestionari Proust, “Quina és la vostra idea de la felicitat?”, em va fer rumiar que, en cas que l’entrevistada fos jo mateixa, probablement deixaria de banda les vel·leïtats pròpies dels vint anys i em decantaria per un arròs caldós amb llamàntol, uns fideus a la marinera o unes mongetes amb cloïsses com les que veieu aquí. La meva idea de la felicitat és caldosa i umami, definitivament. Ja posats a demanar, hi afegiria una bona companyia, un vi blanc fresc, un pa rústic per sucar sense remordiments i la perspectiva d’una pel·lícula clàssica per les següents dues hores. La felicitat cal menjar-se-la a cullerades!

Cost aproximat per ració: 3,8 € (d’acord, ens passem una mica de pressupost…)

Ingredients

  • 350 g de cloïsses
  • 500 g de mongetes blanques cuites
  • 1 ceba de Figueres
  • 2 grans d’all
  • 1 tomàquet pelat i triturat
  • 12 ametlles torrades
  • Una branca de julivert
  • Un bri de safrà
  • Un pessic de timó i sajolida
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

1 litre de brou, preparat amb:

  • 800 g de cap i espines de rap, o peix de roca
  • 400 g de galeres
  • Oli d’oliva

Preparació

  1. El primer que cal fer és posar les cloïsses en un bol amb aigua salada durant un mínim de 2 hores, perquè deixin anar la mica de sorra que puguin tenir a dins.
  2. Preparem el brou. Posem un raig d’oli en una olla de cul gruixut i hi sofregim les galeres, aixafant-les amb la cullera de fusta perquè deixin anar tota la substància.
  3. Afegim tot seguit el cap de rap i uns 2 litres d’aigua.
  4. Quan el brou arrenqui el bull, escumem i baixem el foc. Deixarem que bulli uns 20 minuts i després el colarem. Ens sortirà més brou del que necessitem per aquesta recepta, però podem emprar la resta per un arròs o una sopa, o bé congelar-lo.
  5. Mentre bull l’olla, ens dediquem al sofregit. Piquem la ceba i la sofregim uns 5 minuts en una cassola gran, amb oli i un pessic de sal.
  6. Piquem també un gra d’all, ben fi, i l’afegim a la ceba. L’hi deixem un parell de minuts, vigilant que no es cremi. Assaonem amb una mica de timó i sajolida, i hi afegim el tomàquet triturat. Remenem i tapem la cassola.
  7. Deixem coure el sofregit durant uns 25 minuts, remenant de tant en tant i vigilant que no s’assequi.
  8. A continuació, hi afegim les mongetes cuites, sense gens d’aigua de cocció.
  9. Les reguem amb 1 litre de brou i deixem que facin xup-xup durant ¼ d’hora.
  10. Mentrestant, escorrem les cloïsses i preparem la picada. Posem en un morter un gra d’all, les ametlles torrades i un pessic de sal. Anem picant. Hi afegim el julivert, un bri de safrà i, finalment, un rajolí d’oli per lligar-ho tot.
  11. Passat el quart d’hora de cocció de les mongetes, o quan el brou s’hagi espessit bastant, hi afegim les cloïsses i la picada. Tapem la cassola i esperem uns 3 minuts, o fins que totes les cloïsses s’hagin obert.
  12. Tastem la salseta i hi afegim sal si és necessari. Servim el plat de seguida, encara ben calent.

Variants

El preu (i la qualitat) de les cloïsses pot variar molt, segons si són congelades, de cultiu, o de Galícia. Si podeu, trieu-les fresques. Ara bé, com que en aquest plat no actuen com a solistes, tampoc cal que siguin les més cares del mercat. Si aneu curts de temps, podeu utilitzar brou de tetrabrick. Penseu, però, que el podríeu tenir preparat amb anticipació, junt amb el sofregit i la picada, i en només quinze minuts preparar el plat.

Anuncis

4 thoughts on “Mongetes amb cloïsses

  1. Aquest és un plat molt preuat a Astúries, on s’anomena «fabes con almejes» i forma part, amb la fabada i les «fabes con pita» (gallina) la trilogia de la mongeta. Una mongeta molt especial que té indicació geogràfica protegida «Fabes de La Granja». Se’n poden trobar a Barcelona; son cares, però la satisfacció d’una mongeta extremadament suau i untuosa compensarà de bon segur la despesa. I la recepta és pràcticament idèntica amb la única diferència de què heu de coure les mongetes (amb el mateix brou que ens recomana la Rosa) procurant tot just cobrir-les i, a mesura que el brou es vagi consumint, «espantar-les» amb un cop de mig got de brou fred (així es manté la pell ben adherida a la mongeta).

    També hi aniria bé, tant a la recepta de la Rosa com a l’asturiana, un bri de safrà. I ho sento per la sidra: unes «fabes con almejes» o les mongetes amb cloïsses demanen un bon vi blanc no massa novell, d’aquests que suporten bé una mica -no massa- d’envelliment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s