CARMANYOLA / PLAT ÚNIC / PRIMERS

Amanida de cigrons


Amanida de cigrons. Sopars de duro

O amanida dels tres ingredients, o dels tres minuts. Com preferiu. És un plat fresc i fàcil que, si el porteu com a plat únic a la carmanyola, us saciarà sense embafar. I, de passada, mengeu llegums, que ja sabeu que són molt recomanables des del punt de vista dietètic! Com tots els plats senzills, només cal procurar que els ingredients siguin excel·lents. Així, sense mitges tintes. Si pot ser, i posats a demanar, que el tomàquet sigui acabat de collir i deixi en les vostres mans  aquella olor intensa de fruit madurat pel sol, i que l’oli us provoqui una cascada de gustos i impressions similar a un tripi. Amb un tomàquet de plàstic i oli de llavors, correu el risc que aquest plat us deixi tristos i propensos a la malenconia.

Cost aproximat per ració: 0,23 €

Ingredients

  • 500 g de cigrons castellans*
  • 2 tomàquets de Tiana ben madurs
  • 2 cebes tendres
  • 1 ceba blanca
  • 3 claus d’olor
  • 1 fulla de llorer
  • Oli de Les Garrigues
  • Sal
  • Alfàbrega seca

Preparació

  1. La vigília haurem posat els cigrons a remull en aigua freda.
  2. Unes tres hores abans de menjar, descartem l’aigua del remull i posem els cigrons en una olla amb aigua filtrada, que cobreixi els cigrons uns 3 cm.
  3. Dins l’olla posem també una fulla de llorer i una ceba pelada, en la qual haurem clavat tres claus d’olor.
  4. Encenem el foc, tapem l’olla i la fem bullir a foc baix durant 1 hora aproximadament.
  5. Quan els cigrons siguin tendres, salem moderadament, fem una remenada i apaguem el foc.
  6. Deixem refredar els cigrons dins l’aigua de cocció.
  7. Arribat el moment de menjar, apartem la quantitat de cigrons necessària per l’amanida (uns 100 g per persona) i congelem la resta amb el líquid de cocció per a altres usos.
  8. Tallem la ceba i el tomàquet a cubs de mida similar als cigrons.
  9. Barregem els tres ingredients i amanim amb oli, sal i un pessic d’alfàbrega seca.
  10. Ja tenim l’amanida a punt per menjar!

Variants

Segur que us haurà vingut al cap la variant “cigrons de pot”. Us l’accepto amb moltes reserves: si sortiu de la feina cansats, per exemple, o heu d’improvisar un àpat sense haver-lo planificat. Sapigueu, però, que els llegums de pot no són tan saborosos, surten més cars, porten conservants i generen residus. A més, els cigrons castellans que us suggereixo tenen la pell finíssima i es paeixen molt fàcilment. Si sou dels que dieu que no us agraden els cigrons, potser és que mai no n’heu provat de bons!

*Trobareu cigrons castellans a granel en establiments com Al gra o Renobell, o al Caprabo, sota la marca Seleqtia.

Advertisements

2 thoughts on “Amanida de cigrons

  1. Ben retrobada, Rosa. T’enyoràvem…

    A Catalunya (i no, curiosament, a d’altres regions) tenim una alternativa ràpida, còmode i ben bona a les llegums de pot: les botigues i parades de llegums cuites, especialitat comercial que no tan sols no decau, feliçment, sinó que creix i es beneficia de nous models de negoci i de nous dissenys d’establiment.

    A casa fem servir molt una especialitat d’aquests comerços: els cigrons crus però ya remullats, i això, de cara a plats de cullera i, sobretot, de les estacions que tenim ja a sobre, és molt important perquè tenim la possibilitat de decidir un plat de llegums una o dues hores abans i no de vuit o dotze, gràcies a la congelació (que admeten fantàsticament i sense gairebé pèrdua de propietats organolèptiques).

    En tot cas, els cigrons -o les mongetes- de pot poden millorar (no acabar del tot bons, però millorar) amb una tènica senzilla:

    1) Remullar-los força amb aigua corrent (aixeta oberta: no és massa econòmic ni sostenible, però s’ha de fer així) fins que eliminin aquesta mena de conservant semblat al bicarbonat (que no hi deu ser gaire lluny), és a dir, fins que l’aigua del colador no faci escuma.

    2) Tot seguit, escaldar-los un parell de minuts (tres, tampoc els hi farà cap mal) en aigua bullent.

    En gust no hi guanyen massa (d’on no n’hi ha, no en raja) però sí en suavitat i untuositat. Insisteixo, però: això els millora només una mica, no val esperar miracles.

    Sobre la recepta concreta: a casa la fem sovint i ens agrada molt. Potser hi afegim quelcom més d’herbes aromàtiques (a mi m’encanta afegir-hi una fulleta de menta ben picada) al gust de cadascú.

    I hi afegim una altra cosa, tot i què alimentàriament és un excés, perquè els cigrons ja porten tota la proteïna que cal, però feu-me cas, que tampoc costa massa més: afegiu-hi un ou dur, amb la clara picada al gust. És molt agradable trobar-se-la, però el millor ve després, quan la salseta que fan l’oli, el suquet del tomàquet i el toc de la ceba, s’amalgama amb el rovell desfet.

    Sucar-hi pa és tan bo, que ha de ser pecat i tot.

    • Oh, que bé que s’ha de menjar a casa teva, Xavier! La propera vegada hi afegiré l’ou dur, i estic segura que no serà l’última. Això ha de quedar molt bo! Jo també crec que aquests suquets que deixen anar els tomàquets amanits són un pecat, i dels grossos;-)
      Gràcies pel suggeriment!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s