M’encanten els pastissos de formatge, però de vegades els trobo excessivament dolços, densos i embafosos. En l’extrem oposat, els pans de pessic em solen resultar eixuts i avorrits. El pastís de formatge japonès, o soft cotton cake, a mig camí entre aquests dos clàssics, és la solució als meus problemes. És un pa de pessic … Continua llegint
En podem dir pastís o quiche lleugera, perquè els ingredients típics de la quiche els hem substituït per cebes i porros, molt menys embafadors que la cansalada viada, a la vegada que més saludables per les arteries (però no patiu, que el formatge i la nata ja us aportaran el greix necessari per mantenir el … Continua llegint
A casa tinc el crític gastronòmic que valora les receptes d’aquest blog i opina sobre els aspectes que caldria millorar abans de publicar-les. És exigent com sa mare i, per això, algunes receptes han seguit una evolució lenta (vam menjar molta pizza abans que sortís la definitiva!). Altres plats, però, han merescut la nota màxima* … Continua llegint
Per plantar cara als dolços excessivament ensucrats i colorits, que pacientment espero veure evolucionar cap a l’extinció, no hi ha res com recuperar els receptaris de les àvies. La pastisseria tradicional, en les seves múltiples i rústiques formes (orelletes, coques, pans de pessic, saginades…) està feta amb ingredients bàsics, naturals i de proximitat; és simple, … Continua llegint
Entenc perfectament perquè s’han posat de moda els cupcakes. Només cal que us fixeu en la parafernàlia que cal per elaborar aquests pastissets, i ja podeu intuir el negoci: estris imprescindibles que acabarem utilitzant només un cop, aromes químics i colorants a preu d’or que ens faran reviure aquelles tardes jugant amb el Quimicefa…, a … Continua llegint
Pel seu 18è aniversari, l’Alex em va demanar un pastís de fruita ben refrescant, “d’aquells que no embafen”. Prevèiem un dinar pantagruèlic i una pujada de temperatures, i no calia rematar els excessos calòrics amb les postres. Per això, aquest pastís de llimona, que sempre ha rebut molts elogis i que té l’avantatge afegit de … Continua llegint
No sempre surt tot bé, a la cuina. Ni a la primera. Per sort, al blog no veieu els plats que s’esguerren o surten lletjos; les salses que es tallen o les masses que s’esquerden. (Bé, tampoc passa tan sovint…) Quan això ocorre, modifico la recepta, la repeteixo tants cops com faci falta, i no … Continua llegint
Un ungüento para ojos que leen y oídos que escuchan
Homo culinarius és una espècie d'homínids a qui els agrada cuinar i parlar de tot lo relacionat amb el món de la cuina. Jo en sóc un d'ells. En aquest bloc gastronòmic vull plasmar la meva afició per la cuina i recopilar algunes de les meves elaboracions culinàries. M'interessa sobretot la cuina mediterrània, senzilla i sense pretensions. Em motiva el fet que la cuina sigui una activitat agraïda, tant per a un mateix com per als altres. Espero que us agradi. Bon profit. Buen provecho. Bon appétit. Buon appetito. Guten appetit. Enjoy your meal.
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Escuela de cocina online y recetas de cocina gratis
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Atracón a mano armada
