Sopa de miso
PRIMERS

Sopa de miso

L’abundància i la freqüència dels àpats durant festes ja comença a saturar les meves papil·les gustatives. No vull ni pensar en les parets de les artèries, que afortunadament no puc veure. O en la bàscula! Per acabar-ho d’adobar, a les tradicionals celebracions d’aquest any s’han afegit alguns sopars d’amics i aniversaris que allarguen el període … Continua llegint

Crema d’endívies
PRIMERS

Crema d’endívies

Aquesta és una crema d’hivern, rústica i densa, que agradarà als sopers com jo. És una versió alleugerida de la sopa ardenesa, una recepta retro que podríeu trobar perfectament en un d’aquells restaurants amb jous, escalfallits i altres anacronismes decorant les parets. D’aquells que encara us servirien pijama per postres, per entendre’ns. I és que, … Continua llegint

Sopa freda de síndria i tomàquet
PRIMERS

Sopa freda de síndria i tomàquet

Els essers vius, afortunadament, estem dotats de mecanismes prou sofisticats que netegen el nostre organisme i li procuren l’equilibri perfecte. El fetge i els ronyons, els òrgans més directament implicats en aquesta tasca, no necessiten l’ajut de beuratges miraculosos ni de maniobres contra natura que proclamen evitar la nostra putrefacció. Deixeu-vos estar de modes absurdes! … Continua llegint

Sopa d’all
PRIMERS

Sopa d’all

L’invent no és meu, ni de cap dels receptaris que volten per casa. La modesta sopa d’all és un plat que el meu pare menjava a la cuina, calçat amb sabatilles de quadres, i que ha tret la gana a un munt de generacions. Avui, però, està injustament arraconada. Ja sigui per falta de glamur, … Continua llegint

Sopa de safrà
PRIMERS

Sopa de safrà

A la tardor comencen a venir de gust els plats de cullera. Sopes, minestres i guisats es fan amos de la cuina i l’omplen de flaires que ja començàvem a enyorar. Com enyoràvem l’abraçada d’un jersei, o la calma quasi excessiva d’un vespre que a les set ja és fosc. Aparqueu les bicicletes i poseu-vos … Continua llegint

Vichyssoise
PRIMERS

Vichyssoise

És un plat una mica retro, de l’època del metacrilat, però al qual m’uneix un vincle afectiu i de gratitud. En algun moment de la meva infantesa vaig tastar aquesta crema de porros de nom afrancesat i, a partir d’aleshores, i mentre vaig ser nena, va ser la meva elecció fixa als restaurants que la … Continua llegint