A casa tinc el crític gastronòmic que valora les receptes d’aquest blog i opina sobre els aspectes que caldria millorar abans de publicar-les. És exigent com sa mare i, per això, algunes receptes han seguit una evolució lenta (vam menjar molta pizza abans que sortís la definitiva!). Altres plats, però, han merescut la nota màxima* … Continua llegint
Les peres al vi són unes postres una mica passades de moda, de les que molt probablement encara trobaríem a la carta d’un Novotel. En algun moment, i coincidint amb el boom dels alginats, les culleres absurdes i els plats de pissarra, aquestes postres van ser arraconades. Per sort no som gens esnobs. I res … Continua llegint
Per plantar cara als dolços excessivament ensucrats i colorits, que pacientment espero veure evolucionar cap a l’extinció, no hi ha res com recuperar els receptaris de les àvies. La pastisseria tradicional, en les seves múltiples i rústiques formes (orelletes, coques, pans de pessic, saginades…) està feta amb ingredients bàsics, naturals i de proximitat; és simple, … Continua llegint
No acabo d’entendre la teoria que els sorbets “desengreixen”. Quina sort tindríem si fos així, i el greix es fongués a còpia de menjar sorbet! Mantenir la figura no seria cap sacrifici, tot el contrari! La trista realitat, però, és que els sorbets també engreixen (porten sucre) i no tenen cap efecte sobre tot el … Continua llegint
Entenc perfectament perquè s’han posat de moda els cupcakes. Només cal que us fixeu en la parafernàlia que cal per elaborar aquests pastissets, i ja podeu intuir el negoci: estris imprescindibles que acabarem utilitzant només un cop, aromes químics i colorants a preu d’or que ens faran reviure aquelles tardes jugant amb el Quimicefa…, a … Continua llegint
La primera imatge que jo associo a aquestes clàssiques postres no té res a veure amb la de la recepta que us proposo. És la del paquet de flan chino Mandarín que ma germana i jo consumíem en format XL fa més de quaranta anys. Entranyable, però industrial al cap i a la fi. Quan … Continua llegint
No sempre surt tot bé, a la cuina. Ni a la primera. Per sort, al blog no veieu els plats que s’esguerren o surten lletjos; les salses que es tallen o les masses que s’esquerden. (Bé, tampoc passa tan sovint…) Quan això ocorre, modifico la recepta, la repeteixo tants cops com faci falta, i no … Continua llegint
Un ungüento para ojos que leen y oídos que escuchan
Homo culinarius és una espècie d'homínids a qui els agrada cuinar i parlar de tot lo relacionat amb el món de la cuina. Jo en sóc un d'ells. En aquest bloc gastronòmic vull plasmar la meva afició per la cuina i recopilar algunes de les meves elaboracions culinàries. M'interessa sobretot la cuina mediterrània, senzilla i sense pretensions. Em motiva el fet que la cuina sigui una activitat agraïda, tant per a un mateix com per als altres. Espero que us agradi. Bon profit. Buen provecho. Bon appétit. Buon appetito. Guten appetit. Enjoy your meal.
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Escuela de cocina online y recetas de cocina gratis
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Atracón a mano armada
