El codony és un fruit aromàtic de tardor, originari de Mesopotàmia, que cap al segle II aC va viatjar cap a la Mediterrània Oriental. Els grecs en van perfeccionar el cultiu i van obtenir una varietat de qualitat més fina en una regió de Creta anomenada Kydonia. Aquesta nova “poma d’or” es va acabar coneixent així com a Cydoni, i des d’aleshores s’ha utilitzat en dolços i preparats, i també com a remei contra la diarrea i la inflamació dels budells. Això si, sempre cuita, ja que pel fet de ser molt astringent no es pot consumir en cru.
Les primeres receptes documentades amb aquest fruit daten de l’Edat Mitjana. Llavors els codonys es cuinaven amb mel i vinagre, o bé es bullien prèviament en vi negre i després es coïen en mel i espècies, donant lloc a unes postres que, un cop gelificades, es tallaven i se servien de la mateixa forma que ara servim el nostre codonyat. D’origen medieval és també el Cotignac, una gelatina de codony envasada en caixetes amb què els francesos de la Val de Loire obsequiaven els visitants de la reialesa, i molts altres dolços de la conca mediterrània, des de Turquia fins al Marroc.
I ara per què us explico tot això? Doncs perquè de tant en tant, em poso transcendental. Imagino els nostres avantpassats del segle XV fent codonyat d’una manera pràcticament idèntica a com encara el fem nosaltres, i de sobte l’experiència de cuinar i menjar adquireix una nova dimensió. Fa que uns gestos tan quotidians com els relacionats amb la cuina ens lliguin amb aquest fil anomenat història. O crèieu que tot es redueix a pesar ingredients i remenar olles?
Cost aproximat per ració: 0,15 € (en surten 24 racions).
Ingredients
- 3 codonys (o l’equivalent a 1 kg, un cop pelats i sense el cor)
- 750 g de sucre blanc
- El suc de mitja llimona
- 3 cullerades soperes de vi d’Oporto
Preparació
- Espremem la llimona en un bol o un recipient gros amb tapa.
- Partim els codonys a quarts. Els pelem i traiem el cor i les llavors.
- Partim cada quart en vuit o deu trossos. Anem dipositant els trossos de codony al bol, impregnant-los amb el suc de llimona.
- Pesem el codony. Per cada quilo de codony, hem d’utilitzar 3/4 parts del seu pes en sucre. Ni més ni menys. Si pretenem fer un codonyat light amb menys proporció de sucre, no se’ns conservarà.
- Barregem el sucre i el codony. Tapem el bol i deixem reposar fins l’endemà.
- Passades 24 hores, el codony haurà deixat anar molt suc. Aboquem tot el contingut del bol en un cassó i el posem a foc moderat, sense tapa.
- Tan bon punt arrenqui el bull, hi afegim l’Oporto. Abaixem la flama i deixem coure uns 50 minuts.
- Quan el codony agafi una tonalitat vermellosa, el triturem bé amb una batedora de braç, sense necessitat de treure el cassó del foc.
- Deixem que cogui cinc minuts més. Per dissipar els vostres temors, i malgrat que en aquest punt el codonyat semblarà lava del Kilawea, us diré que no s’enganxa gens al cassó. Tot i això, si us heu de quedar més tranquils, remeneu de tant en tant.
- Aboquem aquest puré vermellós en un motlle de silicona o metàl·lic.
- El tapem amb un tros de paper de forn, el deixem refredar completament i el posem a la nevera.
- Passades unes hores, el codonyat ja es podrà desemmotllar. Es mantindrà a la nevera, preferiblement tapat amb paper de forn i dins d’un tupper, durant més temps del que trigareu a menjar-vos-el.
Variants
L’Oporto és un ingredient que jo he afegit a la recepta base (que conté només codonys i sucre), amb la intuïció que hi havia de quedar força bé. Modestament he de dir que hi dóna un toc deliciós. Com alternativa a l’Oporto, podríeu posar-hi també un canó de canyella (i, en aquest cas, recordeu-vos de retirar-lo abans de passar la batedora).