Algun cop us heu entretingut a llegir els ingredients de les croquetes industrials, especialment les congelades? I, sobretot, us heu fixat en la proporció de pollastre (o pernil, o bacallà…) que contenen? Feu-ho. Us asseguro que serà el millor al·licient per començar a fer croquetes casolanes. No us tireu enrere si us sembla una feina entretinguda. Aquí teniu uns quants motius que justifiquen el temps emprat:
- A les vostres croquetes hi haurà més carn (o peix) i menys beixamel que a les industrials. Això les farà més nutritives, més gustoses i menys calòriques.
- No hi trobareu conservants ni ingredients desconeguts.
- El cost és irrisori. I, si en prepareu grans quantitats per congelar, veureu que l’estona invertida tampoc no és gaire rellevant.
- Podeu afegir condiments o altres ingredients a la massa fins aconseguir la croqueta que més s’acosti al vostre gust personal. Innoveu! La cuina de l’aprofitament que ens agrada és aquesta: la que converteix les restes de menjar en un àpat encara millor.
Cost aproximat per ració: 0,42 € (surten unes 30 croquetes).
Ingredients
- 320 g de restes de pollastre a l’ast, rostit, guisat o a la planxa (i si entre els sobrants hi ha alguna verdureta, uns pinyons o unes orellanes, encara millor)
- 250 g de ceba
- 60 g de farina, més la que utilitzarem per arrebossar
- 60 g de mantega
- 400 ml de llet sencera
- 4 o 5 cullerades del suc del guisat o de xerès.
- 2 ous
- Pa ratllat
- Oli
- Sal, pebre, nou moscada
Preparació
- Desossem i piquem el pollastre a trossets de la mida d’un pèsol. Ho fem amb el ganivet, ja que la picadora el deixaria massa triturat i el resultat final seria pastós.
- Piquem també la ceba ben fina. La posem a sofregir amb la mantega en una paella gran, a foc baix.
- Quan la ceba sigui transparent, hi afegim la farina i deixem que es torri lleugerament durant uns 5 minuts. Anem remenant.
- Incorporem tot seguit el pollastre trossejat i la mica de suc del rostit que ens hagi sobrat. Si no en tenim, hi tirem una mica de xerès o de vi de Porto.
- Mentre tot es va barrejant, aprofitem per escalfar la llet.
- Sempre remenant, l’anem abocant a poc a poc a la massa de pollastre.
- Quan ja l’hi haguem tirat tota, condimentem amb sal, pebre i nou moscada. Tastem per comprovar el punt de sal i sintonitzem una emissora de música dels 70.
- Remenem la massa fins que deixi de ser enganxifosa i veiem que ja es desenganxa de la paella. Poden passar uns 20 minuts.
- Aboquem la massa de croquetes en un plat. Cobrim la superfície amb paper film, sense deixar gens d’aire. D’aquesta manera evitem que es ressequi.
- Deixem refredar la massa. Un cop que estigui a temperatura ambient, la posem a la nevera fins l’endemà.
- Arribat el moment de preparar les croquetes, empolvorem el marbre amb farina i hi aboquem la massa, que ja serà molt més dura i compacta que el dia abans.
- La dividim en tres o quatre parts i, fent-les rodolar amb les mans, formem uns xurros de la mida d’un fuet. Perquè no se’ns enganxin, anem afegint més farina al taulell.
- Tallem porcions d’uns 5 cm, procurant que siguin el més regulars possible.
- Acostem dos plats: un amb els ous lleugerament batuts i l’altre amb pa ratllat.
- Passem les croquetes per l’ou i el pa ratllat, ben arrebossades, i les reservem. És el moment de congelar les que no haguem de consumir en el mateix moment.
- Fregim la resta en oli abundant i les dipositem damunt de paper de cuina, per absorbir l’excés d’oli. Ja les podem servir!
Variants
Les croquetes són sempre diferents depenent del pollastre que utilitzem. Pel meu gust, les restes d’un pollastre guisat o rostit (sobretot, si aprofitem aquell suquet tan gustós que desprèn…) són sempre preferibles a les del pollastre a la planxa. I les cuixes i les ales, molt més sucoses que el pit, també fan que les croquetes siguin més meloses. Una variant espectacular consisteix en utilitzar pollastre al curri (si és que us en sobra, és clar!).