Quina paradoxa: un plat d’aspecte tan català, amb un nom que no ho és gens (i per al qual no he trobat alternativa, tot i que el suggeriment “amanida per pebrots” reconec que em va fer certa gràcia). L’ensaladilla russa és, com Mozart, un clàssic que agrada a tothom i del qual també s’han fet interpretacions infames. La pitjor és la que se serveix en determinats bars “pintorescos” i que es remunta a la setmana anterior, amb la patata envidreïda i una crosta groguenca damunt de la maionesa. No cal que caigueu tan baix. Feu-la a casa i gaudiu d’aquest plat en la seva (humil) esplendor.
Cost aproximat per ració: 1,30 €.
Ingredients
- 250 g de patates
- 150 g de mongeta tendra fina
- 3 pastanagues
- 150 g de pèsols (que poden ser congelats)
- 80 g d’olives verdes sense pinyol
- 100 g de tonyina
- 4 ous durs
- 1/2 pebrot vermell escalivat
- Maionesa
Preparació
- Tallem les patates i les pastanagues a daus d’1 cm aprox. i la mongeta tendra, en 2 o 3 trossos.
- Posem a bullir totes les verdures en aigua amb sal, per separat: no volem barrejar sabors ni temps de cocció diferents.
- Quan estiguin al dente, les colem i les deixem refredar.
- Partim les olives pel mig.
- Barregem les verdures, les olives i la tonyina amb una bona quantitat de maionesa.
- Partim els ous durs pel mig. Engrunem els rovells i tallem les clares a llesques estretes, sense que se’ns trenquin.
- Posem l’ensaladilla en una plata, la cobrim amb el rovell esmicolat i decorem amb unes tires de pebrot escalivat per sobre i la clara d’ou tot voltant.
Variants
A gust dels comensals, podríeu afegir blat de moro, cranc, tàperes o cogombres en vinagre, així com la resta de pebrot escalivat que hem fet servir per decorar el plat. També podríeu cobrir l’ensaladilla amb unes quantes anxoves.