No tots els plats poden presumir de tenir un poema dedicat. Els fideus a la cassola, sí. El fet que Miquel Martí i Pol els hagi escrit un poema, musicat posteriorment per Toti Soler, és un fet insòlit que deixa entreveure la gran popularitat que té aquest plat dins la cuina catalana. Però els fideus també han merescut molta prosa. Autors com Josep Pla a El que hem menjat, Manuel Vázquez Montalbán en diversos llibres de la sèrie Carvalho, o Narcís Comadira al seu deliciós Fórmules magistrals han lloat les virtuts d’aquest plat que, per descomptat, també apareix en la gran majoria de receptaris de cuina catalana des del Llibre de Sent Soví. Si els fideus a la cassola no ens han deixat mai d’agradar, per algun motiu deu ser.
Cost aproximat per ració: 1,45 €.
Ingredients
- 400 g de costella ibèrica tallada a daus
- 400 g de fideus gruixuts (jo he fet servir bricchetti)
- 1 ceba grossa
- 3 grans d’all
- 150 g de tomàquet triturat
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- 1 cullerada de pebre vermell picant
- Un pessic de julivert picat
- Un pessic de safrà
- Oli d’oliva verge extra
- Sal, pebre negre
Preparació
- Tallem la ceba a daus molt petits. Piquem també els grans d’all.
- Sofregim els talls de costella a foc viu en una cassola de terrissa o de ferro colat.
- Quan siguin daurats, els apartem i sofregim la ceba en el greix que haurà desprès la costella i un fil d’oli. Aquest cop, a foc molt lent, fins que es comenci a confitar.
- Hi afegim l’all i el deixem sofregir fins que tot just agafi color.
- Tornem a posar la carn a la cassola. Hi tirem també el tomàquet triturat i els pebres vermells. Remenem i abaixem el foc.
- Mesurem 1 l d’aigua (750 ml, si cuinem amb ferro colat*) i l’aboquem a la cassola.
- Quan l’aigua arrenqui el bull, hi tirem els fideus. Salem i condimentem amb una mica de pebre, julivert i safrà.
- Tapem la cassola i fem coure uns 13-15 minuts. Mentrestant, no deixem els fideus desatesos: comprovem el punt de sal, fem alguna remenada i vigilem que no hi falti líquid. Si quedessin massa caldosos, continuaríem la cocció amb la cassola destapada.
- Apartem la cassola del foc i deixem que reposi un parell de minuts.
- Servim amb un rajolí d’oli cru.
Variants
La costella ibèrica és la companya ideal dels fideus. Pel meu gust, en aquest plat no hi falta res més però, si voleu carregar una mica més les tintes, junt amb la costella podeu sofregir una salsitxa trossejada per comensal. Igualment, podeu substituir l’aigua per un brou lleuger de pollastre.
* De vegades us haureu trobat que les mesures de líquid que jo indico a les receptes no coincideixen amb les que vosaltres feu anar a casa. No és un error; hi ha un factor gens negligible que influeix en els resultats, i té a veure amb el recipient amb què es cuina. Si seguiu aquest blog, ja deveu saber que jo estic abonada al ferro colat, sobre tot per fer estofats o plats com aquest. Un dels motius pels quals m’agrada aquest material és perquè cal utilitzar molt menys líquid, i això fa que, al final, com que no aigualim les salses, els sabors estiguin més concentrats. I per què no es necessita tant líquid, us preguntareu? Doncs ben senzill: perquè la tapa pesa uns dos quilos. Un cop que està el “xup-xup” en marxa, farien falta uns quants cavalls de vapor per aixecar-la!