Cada cop que vaig a Londres, i després de visitar el matrimoni Arnolfini, entro en un Boots, al Waterstone’s de Piccadilly, i vaig a un pub a menjar fish and chips. El primer cop que ho vaig fer (menjar fish and chips) va ser als 16 anys, quan els de sanitat encara no havien prohibit servir-lo en paperines de diari. Me’l menjava pel carrer i els dits em quedaven oliosos i pudents, cosa que llavors m’importava ben poc. És un plat bàsic i popular. I em transporta igual que a Proust la flaire de les magdalenes. Sortosament, per treure’m les ganes de fish and chips, no em cal anar gaire lluny: una visita al mercat, deu minuts a la cuina, i resolt!
Cost aproximat per ració: 2,15 €.
Ingredients
- 4 talls de bacallà fresc
- 4 patates grosses
- 150 g de panko o pa ratllat fet a casa (triturat gruixut)
- 1 cullerada sopera de curri suau
- 2 cullerades soperes de farina
- 1 ou
- Oli de gira-sol
- Vinagre de malta
- Sal
Preparació
- Pelem i tallem les patates en tires d’un dit de gruix. Les posem sota l’aixeta per eliminar part del midó.
- Si tenim temps per endavant, les deixem cobertes d’aigua durant un parell d’hores.
- Mentrestant, eixuguem bé el bacallà.
- Mesclem la farina amb el curri i enfarinem els talls de bacallà.
- Els passem tot seguit per l’ou batut i finalment els arrebossem amb el panko. Reservem.
- Escorrem i eixuguem bé les patates amb un drap.
- Les fregim en abundant oli calent, fins que estiguin al nostre gust.
- Les deixem damunt de paper de cuina, per absorbir l’excés d’oli.
- Fregim tot seguit el peix, fins que l’arrebossat agafi un to daurat.
- Salem les patates i les amanim amb unes gotetes de vinagre de malta. Servim ben calent.
Variants
Podeu substituir el bacallà d’aquest plat per halibut, ja que té una carn bastant compacta, que no s’esmicola. Queda prou bé i és més econòmic. Serviu el plat amb maionesa (o salsa tàrtara) a part. Una bona cervesa, i una pel·lícula de Joseph Losey (nord-americà, per bé que atípic…) faran un trio ideal amb aquest plat.