Per plantar cara als dolços excessivament ensucrats i colorits, que pacientment espero veure evolucionar cap a l’extinció, no hi ha res com recuperar els receptaris de les àvies. La pastisseria tradicional, en les seves múltiples i rústiques formes (orelletes, coques, pans de pessic, saginades…) està feta amb ingredients bàsics, naturals i de proximitat; és simple, barata, sense pretensions i, sobretot, connecta amb el nostre ADN. El flaó reuneix totes aquestes qualitats. Afortunadament, igual que s’estan recuperant varietats de tomàquet que semblaven extingides, també hi ha qui es dedica a salvar els receptaris antics de la crema i donar una nova vida als plats que durant segles han alimentat els nostres avantpassats. Tant de bo sigui aquesta la moda que s’acabi imposant.
Cost aproximat per ració: 0,75 € (en surten 8 racions molt generoses).
Ingredients
Per la crosta:
- 400 g de farina
- 100 g de mantega
- 100 g de sucre
- 2 rovells d’ou
- 100 ml d’aigua freda
- 1/2 cullerada de matafaluga picada amb el morter
Per al farcit:
- 250 g de formatge de Burgos
- 250 g de formatge tendre de cabra
- 300 g de sucre
- 4 ous
- 10 fulles de menta verda (hierbabuena)
També necessitarem un motlle baix i ample, d’uns 26 cm de diàmetre, i sucre de llustre per decorar.
Preparació
- Engeguem el forn a 180 °C, amb calor superior i inferior (sense ventilador) i prepararem la crosta del flaó.
- Posem el sucre, la mantega, els dos rovells i l’aigua en un bol gros.
- Remenem la barreja amb una mà. Veureu que de moment és molt aigualida.
- Hi afegim la farina i la matafaluga en dues o tres tandes, i seguim pastant amb la mà.
- Arribarà un punt que la massa ja no se’ns enganxarà als dits. Aleshores parem.
- Enfarinem el marbre. Hi dipositem la bola de massa i l’aplanem amb les mans.
- Empolvorem lleugerament de farina també la superfície de la massa i l’estirem amb el corró.
- Quan la massa tingui el diàmetre suficient per folrar la base i les parets del motlle, l’hi traslladem amb l’ajut del corró (o de qualsevol altra manera que ens pugui anar bé) i la reservem a la nevera.
- Per al farcit, posem els formatges, el sucre, els ous i les fulletes de menta verda al vas de la batedora. Triturem fins que la textura sigui ben fina.
- Aboquem aquesta mescla al motlle.
- Tallem les vores sobrants de la crosta, deixant que sobresurti aproximadament 1 cm. per sobre del nivell del farcit.
- Posem el flaó al forn i el deixem coure uns 45-50 minuts. (Ens hem de fixar en el color: el farcit es torna daurat i la massa es comença a torrar).
- Traiem el flaó del forn i el deixem refredar completament. No sigueu impacients. Penseu que, en refredar-se, el flaó es consolida i el podreu tallar sense que es desmunti.
- Un cop ben fred, l’empolvorem amb sucre de llustre, el decorem amb unes fulletes de menta verda i el servim.
Variants
Aquesta és una de les receptes més bàsiques del flaó eivissenc, un pastís rústic del qual existeixen tantes versions com cases hi ha a l’illa. En algunes hi afegeixen anís, o elaboren la crosta amb oli, o el serveixen amb una mica de canyella. Jo he preferit limitar els ingredients, però contemplar aquestes altres opcions com alternatives molt vàlides. El formatge tendre de cabra (compte: no és el típic rul·lo que s’acostuma a servir en amanides!) es pot substituir per mató o recuit. També es pot afegir al farcit la ratlladura d’una llimona. De qualsevol manera, el flaó resulta un pastís deliciós. Proveu-lo!