Recordo sense especial fervor les mones que ens feia la nostra padrina Maria. Eren un híbrid entre les tradicionals i les de pastisseria de poble: fetes probablement amb una base de bescuit d’aquells mesurats amb el pot del iogurt, però amb els ous durs incrustats, “com manava la tradició”. Com que de xocolata no n’hi havia ni un gram, i per alegrar-les una mica, la padrina ens hi clavava uns pollets i unes plomes de coloraines que sempre vaig tenir la sospita que reciclava d’any en any. No eren sant de la meva devoció, ja ho veieu.
Per satisfer el meu desig de menjar una mona bona i autèntica, vaig decidir preparar-la jo mateixa; a la manera tradicional, és a dir, amb una massa de pa dolç, decorada de manera molt rústica amb uns quants ous durs. I per tant, vaig començar a buscar receptes. Primer obstacle: és evident que, avui en dia, les mones que s’exposen a les pastisseries de Barcelona ja no tenen res a veure amb les d’abans. La decoració ha usurpat clarament el protagonisme, i les masses han quedat reduïdes a simples pedestals per a les Hello Kitty o els poblats dels barrufets de xocolata. Per sort, a les terres de l’Ebre i més al sud, fins a Múrcia, els forners segueixen fent les mones com sempre s’havien fet. La mona (de les d’abans) que he preparat i la que menjaré a partir d’ara té doncs un accent meridional.
Cost aproximat per ració: 0,67 €.
Ingredients
- 375 g de farina de força
- 125 ml d’oli d’oliva verge
- 125 ml de llet sencera, més dues cullerades per pintar la mona
- 1 ou gros, i un altre més petit per pintar la mona
- 80 g de sucre, més una quantitat extra per després recobrir la mona
- La pell de 1/2 taronja, ratllada
- 12 g de llevat fresc
- 1 cullerada de cafè de sal, aigua
- 4 ous durs
Preparació
- Esgrunem el llevat de forner. El barregem amb la llet una mica tèbia (però que no superi els 40 °C), 1/2 cullerada de sucre i 2 cullerades de farina.
- Remenem, tapem amb un drap i deixem reposar 30 minuts. Aquesta mescla augmentarà de volum.
- Batem el sucre i l’ou en un bol gros. Hi afegim l’oli, la sal i la ratlladura de taronja, tot remenant.
- Hi incorporem la meitat de la farina restant, i pastem. Això serà molt enganxifós.
- Hi incorporem la mescla que hem fet fermentar, i la resta de la farina.
- Seguim pastant uns 5 minuts, fins a obtenir una massa llisa, que seguirà sent bastant enganxifosa.
- Formem una bola. La col·loquem en un bol sucat amb oli. Tapem i esperem que dobli el seu volum.
- Reprenem la massa, l’aplanem i en fem una tira llarga. En separem un retalls, que utilitzarem més endavant, i unim els dos extrems per formar una corona.
- Dipositem la massa en una safata de forn. Tapem amb un drap humit i deixem que dobli novament el volum.
- Mentrestant, escalfem el forn a 180 °C.
- Ara hi col·loquem els ous durs. Per damunt, formem una creu amb dues tires de la massa que havíem reservat abans.
- Batem l’ou restant amb un rajolí de llet. Amb aquest líquid, i amb molta cura, pinzellarem la mona per donar-li un acabat llustrós.
- Hi tirem uns grapadets de sucre pel damunt.
- Enfornem a mitja altura durant uns 30 minuts, o fins que estigui daurada la mona. El temps dependrà del gruix de la massa.
- La deixarem refredar fora del forn, damunt d’una reixeta.
Variants
Per la Pasqua grega es fa una preparació gairebé idèntica: el Tsoureki. A Portugal tenen el folar de Páscoa. I a moltes regions de l’Itàlia meridional també preparen mones semblants amb denominacions diverses: la scarcella de la Puglia, el casatiello napolità, la cuddura siciliana, la sguta calabresa… Búlgars, romanesos, armenis, però també alemanys i danesos tenen les seves variants de pa pasqual: amb ou dur o sense; en forma de corona, de trena, o de figureta, i amb ingredients propis de cada regió: oli o mantega, fonoll, aigua de taronger, panses, ametlles, o fins i tot ingredients salats com el formatge i l’embotit.