Sopars de duro
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Pastís de formatge japonès

Pastís de formatge japonès

M’encanten els pastissos de formatge, però de vegades els trobo excessivament dolços, densos i embafosos. En l’extrem oposat, els pans de pessic em solen resultar eixuts i avorrits. El pastís de formatge japonès, o soft cotton cake, a mig camí entre aquests dos clàssics, és la solució als meus problemes. És un pa de pessic humit i amb un subtil aroma de formatge o, si ho preferiu, un cheesecake lleuger i flonjo com el cotó fluix que li dóna nom. Perquè quedi bé, només cal tenir cura de tres detalls: 1) el motlle, que ha de ser metàl·lic i d’una peça; 2) la temperatura de l’elaboració, que ha de ser tèbia. La recepta tradicional recomana batre la massa sobre una olla amb aigua calenta, però escalfar els ous submergint-los en aigua a 40 °C dóna els mateixos resultats i és menys farragós, i 3) el punt de les clares, que és tot un món. Si sou meticulosos i aprecieu la subtilesa de les elaboracions japoneses, aquest és el vostre pastís, no ho dubteu.

Cost aproximat per ració: 0,31 € (en surten 8 racions).

Ingredients

També necessitarem un motlle metàl·lic no desmuntable d’uns 20 cm de diàmetre (o de costat, si és quadrat), i un altre recipient que el pugui contenir, ja que courem aquest pastís al bany Maria.

Preparació

  1. Engeguem el forn a 160 °C.
  2. Escalfem aigua a 40 °C i hi dipositem els ous perquè agafin una mica de temperatura.
  3. Mentrestant, folrem el motlle amb paper de forn. (Millor si l’untem una mica abans, perquè així el paper s’hi enganxarà).
  4. Tamisem la farina amb la Maizena.
  5. Escalfem una mica el formatge i el barregem amb la mantega i la llet, tot remenant fins que s’integrin del tot.
  6. Separem les clares dels rovells.
  7. Armats amb les barnilles, batem els rovells amb 50 g de sucre fins que el color comenci a blanquejar. Hi afegim la vainilla, els rovells d’ou i la barreja de formatge, llet i mantega, sense deixar de batre.
  8. Hi incorporem ara la farina tamisada amb la Maizena. Si pensem que pot quedar algun grumoll, fem passar la barreja per un colador gros.
  9. Finalment, muntem les clares fins que siguin esponjoses. No defallim abans d’hora, sobretot! Hi tirem la resta del sucre i la punteta de cremor tàrtar (o el suc) i acabem de donar-los consistència de pic ferm (firm peak).
  10. Afegim una cullerada d’aquesta merenga a la mescla anterior. Barregem amb cura i, quan s’hagi integrat, l’hi acabem d’afegir tota. Movem amb una espàtula de baix a dalt, vigilant que no es perdi volum. És precisament l’aire contingut en la massa el que fa esponjós aquest pastisset.
  11. Aboquem la massa al motlle.
  12. Posem dos dits d’aigua (millor si l’acabem de portar al punt d’ebullició) al recipient més gros i col·loquem el motlle amb el pastís a l’interior.
  13. Coem 10 minuts a 160 °C, sense ventilador.
  14. Abaixem la temperatura a 150 °C i deixem coure 80 minuts més.
  15. Apaguem el forn. El pastís s’ha de quedar a dintre durant uns 30 minuts. Després obrim una mica la porta i deixem que es vagi refredant gradualment.
  16. Desemmotllem el pastís capgirant el motlle. L’emboliquem amb paper film i el refrigerem una estona.
  17. En el moment de servir, hi tirem una mica de sucre de llustre per sobre.

Variants

Podeu prescindir perfectament de la vainilla, o bé substituir-la per ratlladures de llima o llimona, sempre que siguin ben fines i no continguin ni una mica de part blanca. Per una presentació tradicional, afegiu un grapadet de panses sultanes al fons del motlle. Si sou colla, no dubteu a doblar les quantitats indicades. Aquest pastisset es guarda molt bé a la nevera (sempre embolicat en paper film), tot i que el més probable és que no s’hi estigui gaire temps.