No és habitual que un llibre sobre cuina faci riure. I que, a més de fer riure, estigui escrit de manera magistral per un dels novel·listes anglesos més reconeguts. The pedant in the kitchen, de Julian Barnes, és l’obra d’un maniàtic en el qual em reconec plenament: un aficionat a la cuina que aspira a reproduir les receptes amb precisió i que, per tant, queda fora de joc davant d’instruccions com “afegeixi tanta farina com admeti la massa” o “enforni el tall rodó fins que estigui cuit”. Però com sabrem fins quan la farina és benvinguda en aquest coi de massa? I a quina temperatura cal coure aquest tall? Durant quant de temps?. La frustració de Barnes creix encara més davant de fotografies que no tenen res a veure amb allò que es cou als nostres fogons, igual com jo detesto els estilismes en voga, plens de ganivets rovellats i taules escrostonades que ningú no té a casa. Per simpatia amb Barnes, doncs, intento ser tan perepunyetes com ell. Provo i reprovo les receptes, i procuro escriure-les tal com a mi m’agrada llegir-les: indicant les passes per ordre cronològic i detallant sempre els temps, les quantitats i les temperatures. Amb bons ingredients, una bàscula i un forn fiable, tots els plats dels Sopars de duro han de sortir bé. Garantit! Aquí teniu el meu pastís de marbre perquè ho comproveu avui mateix.
Cost aproximat per ració: 0,24 € (en surten 8 racions).
Ingredients
- 220 g de mantega a temperatura ambient
- 210 g de sucre
- 225 g de farina
- 10 g de llevat químic Royal
- 4 ous a temperatura ambient
- 150 g de xocolata negra
- 1 iogurt natural
- 1 cullerada de postres d’essència de taronja
- 2 cullerades de llet
- Pell ratllada de 1/2 taronja
- 1 pessic de sal
Preparació
- Engeguem el forn a 175 °C.
- Fem fondre la xocolata, que haurem trossejat dins d’un cassó, junt amb dues cullerades de llet. Quan s’hagi desfet, apaguem el foc i reservem.
- Agafem un motlle en forma de corona o rectangular. L’untem amb mantega i hi espolsem una mica de farina, per evitar que la massa s’enganxi.
- Tamisem la farina amb el llevat i la sal.
- Batem la mantega amb el sucre fins que la mescla comenci a emblanquir.
- Hi afegim els rovells un per un, el iogurt, i la ratlladura i l’essència de taronja.
- Incorporem aquests ingredients a la farina i remenem fins que s’integrin completament.
- Muntem les clares a punt de neu i les afegim a la massa, remenant amb moviments envolvents. Al cap d’uns 3 minuts, la mescla haurà adquirit un aspecte llis i llustrós.
- Aleshores dividim la massa en dues meitats. A una d’elles li afegim la xocolata fosa.
- Anem dipositant cullerades d’una massa i de l’altra dins el motlle, alternant els colors. Amb una broqueta o un ganivet fi, movem una mica la massa, formant vuits i espirals, perquè tots dos colors s’entortolliguin i formin aigües.
- Coem durant 55 minuts.
- Deixem que el pastís es refredi i ja podem anar preparant un cappuccino per acompanyar el berenar!
Variants
Per enriquir aquest pa de pessic (pel meu gust, un pèl massa), foneu també 150 g de xocolata blanca i barregeu-la amb la meitat blanca de la massa. Si feu això, us convé rebaixar la quantitat de sucre fins a uns 175 g. Aquesta versió amb doble xocolata agrada especialment als nens i als més llaminers, però compte amb les calories!