Mira que sempre critico els restaurants que posen noms llargs i altisonants als plats. Doncs amb el semifred he hagut de fer precisament això. Per culpa del seu color rosat i d’una no gaire afortunada elecció del motlle (ho admeto), el seu aspecte pot recordar el d’una llauna de chopped. No li fa justícia. I en canvi, és un dolç irresistible! Calia doncs explicar exactament en què consisteix, i avançar amb el nom el plaer que sentiran les vostres papil·les.
Cost aproximat per ració: 1,60 €.
Ingredients
- 250 g de maduixots
- 100 g de sucre
- 2 cullerades de suc de llimona
- 5 fulls de gelatina
- 200 g de nata
- 175 g de ricotta
Per la salsa:
- 200 g de nata
- 1/2 beina de vainilla
- 100 g de xocolata blanca trossejada
Preparació
- Posem els fulls de gelatina a estovar en aigua freda.
- Triturem els maduixots amb el suc de llimona i el sucre. Reservem la meitat d’aquest puré líquid.
- L’altra meitat, l’escalfem. Abans que bulli, hi desfem els fulls de gelatina, ben escorreguts.
- Hi incorporem la ricotta, remenant bé, i l’altra meitat de puré de fruita que havíem reservat.
- Muntem la nata.
- Afegim una cullerada de nata muntada a la barreja anterior, remenant fins aconseguir una crema homogènia.
- Incorporem la resta de la nata, procurant que la mescla quedi esponjosa.
- L’aboquem en un motlle de pastís, o en petits motlles individuals.
- Deixem refredar a la nevera. Abans de servir, posem 1 hora al congelador i servim amb la salsa de xocolata blanca.
Per preparar la salsa:
- Traiem les llavors de la vainilla i les posem en un cassó, junt amb la beina i la meitat de la nata. Posem al foc.
- Abans que arribi a bullir, apaguem el foc. Retirem la beina i hi aboquem els 100 g de xocolata, a trossets.
- Remenem a consciència perquè la xocolata es desfaci del tot.
- Afegim la nata restant i deixem refredar. Aquesta salsa, que també podeu fer amb xocolata negra, us servirà per altres postres com el púding de cafè o el pastís de poma.
Variants
El semifred representa l’equilibri just entre la frescor dels gelats de fruita i la cremositat de les postres de nata. I permet jugar amb aquestes dues variables per adaptar-les al gust del consumidor o als ingredients que tinguem a casa. Així, la ricotta es pot substituir per mató lleuger, o per formatge Philadelphia o Mascarpone; fins i tot s’hi pot barrejar un formatge cremós baix en greix. La fruita, per la seva banda, només cal que sigui tova i sucosa, com ja ho és la majoria: préssec, kiwi, mango, gerds… Oi que ja us esteu animant?