Els spaghetti con le vongole (o spaghetti alle vongole), més coneguts a Nàpols com vermecielle cu ‘e vongole, són un plat típic de la cuina mediterrània, que cal degustar preferiblement davant del mar, en bona companyia i amb un vi blanc sec, cava o vi d’agulla. És imprescindible que les cloïsses siguin ben fresques.
Cost aproximat per ració: 1,20 €.
Ingredients
- 400 g aprox. de spaghetti (o, millor encara, vermicelli -més gruixuts)
- 1/2 kg de cloïsses
- Oli extra verge d’oliva
- 3 grans d’all
- 2 peperoncini
- 3/4 got de vi blanc
- Julivert fresc
Preparació
- Netegem les cloïsses. Per fer-ho, s’han de submergir durant un parell d’hores en aigua salada. Tot seguit, s’esbandeixen amb un bon raig d’aigua i es deixen escórrer.
- Posem a bullir l’olla de la pasta, amb aigua abundant (1 litre per cada 100 g de pasta) i un parell de cullerades de sal grossa. Quan l’aigua arrenqui el bull, hi tirem els spaghetti.
- Fem coure la pasta molt al dente (un parell de minuts per sota de la seva cocció ideal).
- Mentrestant, fem obrir les cloïsses al vapor. Llencem les que no s’hagin obert.
- Colem i reservem el suc que han deixat anar les cloïsses. Traiem les closques, llevat d’algunes que ens serviran per decorar el plat.
- Tallem l’all ben primet i el fem sofregir en l’oli, junt amb els peperoncini.
- Al cap d’un minut, hi afegim les cloïsses, pugem la flama i sacsegem la cassola.
- Tot seguit, hi tirem el rajolí de vi blanc. Aprofitem per servir-nos-en una copa.
- Passats 2 o 3 m, hi afegim el líquid de les cloïsses prèviament filtrat. Aquest condiment no cal salar-lo gaire, però el tastarem abans de servir, per si de cas.
- Aboquem els spaghetti escorreguts a la cassola i deixem que facin l’últim bull amb el suquet del condiment, per absorbir-ne tot el sabor. Apaguem el foc i tirem per sobre un polsim de julivert fresc, ben trinxat. Deixem reposar un minut més i ja podem servir.
Variants
Hi ha diverses versions de la recepta, segons si hi ha tomàquet al sofregit o no n’hi ha. Els més moderats us diran que n’hi poseu una mica (tot just un parell de tomàquets de penjar, però). Jo, més d’extrems, us els he proposat in bianco. MAI, MAI, poseu formatge a la pasta amb cloïsses!