Mireu si és bàsica aquesta recepta, que el mateix nom del plat funciona a la vegada com a llista d’ingredients! A més de l’aigua i la sal per bullir la pasta, per als spaghetti cacio e pepe només cal això: spaghetti, formatge i pebre negre. El que més m’intrigava, de fet, no tenia res a veure amb l’elaboració del plat –ben senzilla– sinó amb l’etimologia de la paraula cacio, que jo associava primer amb el caciocavallo, una varietat de formatge que, en canvi, no apareix a la recepta.
I és que cacio prové del mot caseus amb què els llatins anomenaven el formatge. D’aquesta arrel deriven entre d’altres la caseïna, el queso castellà, el Käse alemany o el cheese anglès. Per contra, el fet que els legionaris romans utilitzessin sovint el terme formaticum per indicar una forma d’aquest producte va donar lloc a les denominacions del formatge en idiomes com el català, el francès o l’italià.
Els spaghetti cacio e pepe són un dels pilars de la cucina povera romana que, com tantes altres menges i tradicions, val la pena recuperar i incorporar a la nostra cuina de cada dia.
Cost aproximat per ració: 0,90 €.
Ingredients
- 400 g de spaghetti
- 100 g de formatge pecorino romano
- Pebre negre (mínim 1 cullerada de postres plena, un cop triturat)
- 40 g de sal
Preparació
- Posem a bullir una olla amb 4 l d’aigua salada.
- Hi tirem la pasta i la deixem coure el temps que indiqui el paquet.
- Mentrestant, ratllem el formatge i triturem el pebre amb el molinet. Els barregem en un recipient gros, que després pugui contenir la pasta amb comoditat.
- Quan la pasta estigui al dente, reservem un cullerot de l’aigua de cocció. Escorrem aleshores la pasta i l’aboquem al recipient amb el formatge i el pebre, tot remenant.
- Hi afegim una mica de l’aigua de cocció i remenem enèrgicament fins que el formatge, en fondre’s, es converteixi en una crema. Rectifiquem de formatge o d’aigua de cocció, segons com quedi la consistència d’aquesta salsa.
- Servim immediatament, amb una mica més de formatge ratllat i pebre mòlt per sobre. Millor encara si prèviament escalfem els plats.
Variants
El pecorino romano és un formatge d’ovella curat, però més tendre que el parmesà o el grana padano. Malauradament, només es troba en tendes especialitzades. Per això, si no en podeu aconseguir, proveu a utilitzar un grana padano ben tendre, o un manxec que es ratlli bé. Si a causa del tipus de formatge emprat la crema de formatge resulta un pèl gomosa, proveu a afegir-hi una cullerada abundant d’oli d’oliva o mantega fosa.