Per bé que la truita de patates tingui tantes versions com cuiners hi ha al nostre país, i que d’aquests milers de truites n’hi hagi moltes mereixedores de cinc estrelles, tinc la sort de poder menjar sovint la que considero la meva truita ideal: lleugerament daurada per fora, tendra i baveuse per dins, i al punt de sal. I per això no sóc fàcil d’acontentar. Com que és un plat tan senzill, exigeixo que els ingredients siguin de la millor qualitat, i que les proporcions siguin equilibrades i sempre idèntiques. No suporto les truites resseques i deixo directament al plat les que estan massa salades. Ja ho veieu: per fer-me una truita de patates, cal ser un primmirat.
Cost aproximat per ració: 0,35 €.
Ingredients
- 4 patates mitjanes (o 3 de grosses)
- 3 ous grossos
- Oli d’oliva verge extra
- Sal (2 culleradetes de cafè, rases)
Preparació
- Tallem les patates en làmines irregulars.
- Posem 4 cullerades d’oli en una paella grossa. Hi afegim la patata, salem i remenem.
- Tapem la paella i la posem a foc ben baix.
- Deixem que la patata, per acció de la sal i del propi vapor, es vagin amorosint durant uns 20-25 minuts. Remenem de tant en tant.
- Quan ja estigui ben tendra i hagi agafat color daurat, retirem la patata de la paella. Deixem que es refredi una mica.
- Mentre, batem lleugerament els ous.
- Hi incorporem la patata ja tèbia, remenant.
- Greixem una paella més petita (24 cm) amb una mica d’oli i l’escalfem a foc mig-alt. Quan estigui calent, hi aboquem la barreja de patata i ou. Sacsegem una mica perquè no s’enganxi.
- Quan estigui cuita d’una banda, tombem la truita. Jo faig servir una tapadora grossa d’alumini, i la mullo perquè no s’hi enganxi res. Giravoltem la paella, subjectant bé la tapadora al damunt, i deixem lliscar la truita per coure-la per l’altre costat.
- Ja la podem servir (o deixar-la refredar una estona si la volem menjar com a tapa).
Variants
El món es divideix en dos bàndols: els que fan la truita de patata amb ceba i els que, com jo, la prefereixen sense. Sempre he pensat que, si la truita de patates hagués de dur ceba, n’hauríem de dir “truita de patata i ceba”. A banda d’aquesta (obvia, ja coneguda) dicotomia, hi ha interpretacions inesperades i ben originals d’aquest plat tan humil. Us remeto al llibre de José Carlos Capel Homenaje a la tortilla de patatas, on trobareu les versions dels millors cuiners del país.